UNA OPORTUNITAT PERDUDA PER DEFENSAR ELS DRETS DELS CIUTADANS
Han passat les eleccions europees, unes eleccions en les que més de la meitat de les persones amb dret al vot no l’han exercit. A l’estat espanyol ha guanyat la dreta, al País Valencià també però amb més diferència. En Algemesí també la dreta ha superat als socialistes. Esquerra Unida ha quedat al tercer lloc amb un recolzament lleugerament superior al 3% dels vots emesos.
Els dos grans partits han centrat el seu missatge en clau estatal, i la dreta ha fet de la crisi la seva causa contra el govern de ZP. Molt curiós, perquè una gran part d’aquesta situació de crisi es conseqüència de les polítiques dels governs del Sr Aznar, amb creixement fonamentat en la rajola, els valors especulatius, la depredació del territori i el foment del consumisme. Polítiques neoliberals que no han dubtat en continuar el govern socialista.
En Europa els ciutadans i ciutadanes, les persones progressistes, la gran majoria de treballadors i treballadores, els pocs llauradors que queden, ens jugàvem molt, moltíssim. Mentre que a la campanya electoral els dos grans partits es barallaven en un ‘y tu más’, en Europa no dubten en sintonitzar i posar-se d’acord per augmentar la jornada laboral a les 65 hores, intentar aplicar la directiva Bolkestein, per la qual el capital te llibertat de circulació arreu del mon, i els inversors busquen instal•lar les seves empreses en països sense llibertats i amb una ma d’obra pràcticament esclavitzada.
Però una de les coses que més ens preocupa als companys i companyes d’Esquerra Unida, i a molts dels nostres votants, és el fet que la societat, els electors i electores, no penalitzen als responsables de la crisi, als governants que malbaraten els diners públics en quimeres i projectes ruïnosos, o als que intenten de forma subtil privatitzar la sanitat i l’educació. I encara més incomprensible, el fet que personatges imputats per tractes de favor i donar contractes milionaris al seus amics vegin que la majoria de la població els torna a donar el seu suport. Al País Valencià tenim un exemple clar, amb el president de la Generalitat imputat, el president de la Diputació de Castelló imputat i ara mateix en procés judicial, al FRANCO de Xàtiva, president de la Diputació insultant i denigrant als mestres dels nostres fills. Menys mal que no estem sols, també a Itàlia hi ha una personatge sinistre de cap de govern.
I és que, quan arribem a aquest extrem el ben cert és que hi ha una gran crisi, si, una crisi econòmica important, però també hi ha una altra crisi potser més important, una crisi de valors socials i solidaris, valors que hauran d’esser necessaris per eixir de la crisi econòmica. Per axó, des d’aquestes línees, animar a totes aquelles persones progressistes, que creuen en una societat més justa i equitativa a que participen, a que s’impliquen i organitzen per canviar la societat, i donar-vos les gràcies pel vostre suport.
