divendres, 17 de desembre del 2010

"Marcelino, una lluita i una idea"

Encara que quasi tots els partits amb representació municipal
aprofitem l’espai d’aquesta columna per parlar de les nostres percepcions de la política local o per fer-vos arribar
per aquest mitja les nostres
propostes, en el present article parlarem d’una persona que ens va deixar el passat 29 d’octubre, Marcelino Camacho, l’històric líder de CCOO.

Per que parlar de Marcelino, i del sindicat de classe del que ell va ser un dels seus fundadors, també és parlar de la política local i sobretot dels interessos dels treballadors i treballadores del nostre poble, dels funcionaris i dels i les assalariades (els que depenem d’un jornal o del sou de la nòmina per tirar endavant).
Marcelino Camacho ha estat el líder sindical més important
del segle XX en Espanya i un referent fonamental en el moviment obrer.

Amb la seua desaparició física perdem a una figura essencial
per al moviment obrer i per a la pròpia història d’este
país al llarg de la segona meitat segle XX. No debades, en Marcelino els treballadors tenien un referent clar, algú que mai els va fallar, algú que mai va perdre el nord i que sabia quin era el seu lloc.
La seua vida estigué dedicada a la lluita pels seus ideals,
per les llibertats d’aquest país i per la defensa dels treballadors
i treballadores.

Marcelino, l’honestedat personificada, l’home del jersei de llana, el fundador de les Comissions Obreres, el company d’Esquerra Unida, encarna un segle de vida i lluita d’esta Espanya, la nostra. Nascut en 1918, l’any que posa data a la pitjor pandèmia de la història –l’anomenada ‘grip espanyola’- i al final de la Primera Guerra Mundial. La seua vida és espill fidel del seu temps.

Guerra, exili, repressió, penúria, sindicalisme, política, presó i, ni així, la suma de tots eixos factors van esborrar el somriure de la geografia de la seua cara.
La història té les seues paradoxes, moltes vegades capritxoses.
Fa cent anys, el mateix 29 d’octubre, va nàixer Miguel Hernández, el cridat poeta del poble.

Gràcies, per tantes i tantes coses Marcelino.

Per cert, quan hi haurà un GUARDÓ per als sindicats de classe, UGT, La Unió de Llauradors o CC.OO. per la seva tasca en favor de la gent treballadora i per la democràcia.

Ens queda ben poc, mig any per a les eleccions municipals, mig any per fer possible un canvi de veritat al govern del nostre poble que done fi a la prepotència i al mal fer, a l’endeutament i als projectes dilapidadors dels nostres diners. Per axó es imprescindible la vostra ajuda, totes les mans, totes les veus per un poble millor. Si esteu interessats:
eualgemesi@gmail.com o els dimecres de 20.30 a 21.30 a la nostra seu del carrer Muntanya, 12 entresol.
A sangre fría
Autor: Salvador López Arnal


Cantidad anual promedio de aditivos que se ingieren con la comida en Estados Unidos: 52 kilos.

Ingredientes artificiales más abundantes: sacarina, cola y cafeína.
Efectos de colorantes y conservantes artificiales en los niños: hiperactividad.

Desaparecidos –incluyendo niños y bebés– en Argentina, Bolivia, Brasil, Chile, Colombia, El Salvador, Guatemala, Haití, Honduras, México, Perú y Uruguay entre 1966 y 1986: 90.000.
Desaparecidos en Cuba: cero.

Personas que hurgan diariamente entre las basuras de Nueva York: 1.500.
Estadounidenses menesterosos: 45 millones (mayoría no blancos; 33%: niños).

España: alquileres que no se declaran: el 65%.
Fraude fiscal derivado de ello: 3.000 millones/año.

Créditos que la industria armamentística ha recibido desde 1997 del
Ministerio de Industria español: 14.000 millones.
Plazo de devolución: veinte años, sin intereses.
Importe reembolsado hasta la fecha: un 1% del total.

Beneficios bancarios en relación a los activos:
España: 0,93%
EEUU: 0.41 %
Francia: 0,18%
Alemania: -0,03%
Gran Bretaña: -0,05%

Banca más rentable del mundo: la española.

Personas que en el mundo dependen fuertemente de los bosques: 1.600 millones.
Porcentaje mundial de alimentos producidos por campesinos rurales: 50%
Que provienen de la cadena alimentaria industrial: 30%
Que provienen de la caza y la recolección: 12,5%
Que producen campesinos urbanos:7,5%

El Viejo Topo 273/ octubre 2010 / 3