EL 'XOLLO' DE TELEFÒNICA I LES PENSIONS DELS NOSTRES MAJORS

Els importants canvis demogràfics ocorreguts a Espanya en els últims 30 anys, junt amb la millora del nivell de vida dels seus ciutadans, així com de les condicions sociolaborals i sanitàries, s’han traduït en un augment considerable dels grups d’edat de més de 65 anys. A Algemesí, concretament, i segons l’últim padró municipal, existixen 4.310 persones de 65 d’ara en avant, la qual cosa representa el 15,52% dels seus habitants, sent els de 80 i més anys, el 1,56%.
D’altra banda, els grans canvis produïts en l’estructura familiar, conseqüència inevitable dels factors anteriors, i la major mobilitat laboral dels joves, han transformat la nostra família tradicional fins al punt que, actualment i en la majoria de les ocasions, es troba formada exclusivament per cònjuges i fills, mentre estos siguen adolescent, i quan se’n van, els dits nuclis queden limitats als cònjuges, i així és fàcil deduir que al faltar un d’ells, ens trobem amb persones majors que, majoritàriament dones, viuen en condicions de soledat.
La nostra societat, especialment a partir de l’any 2004, ha fet i esta fent un important esforç en qüestions socials, prova de això és la millora en les Pensions Mínimes dels nostres majors, sent l’increment mig anual d’estes i fins a l’any actual, superior al 5%. Això s’ha acompanyat a més d’altres millores socials, com la Llei de Dependència, el Programa Menjar a Casa, l’assistència social als nostres majors en els seus domicilis, el programa de viatges de l’IMSERSO o el Termalisme Social, entre altres.
La Llei General de Telecomunicacions establix, en atenció al concepte de servici universal, que podran establir-se sistemes d’ajuda directa als consumidors que siguen persones físiques amb rendes baixes o amb necessitats socials especials. Al nostre país existixen quasi dos milions de pensionistes, concretament 1.957.101 que poden complir estes condicions.
Vist l’anterior, l’ORDE 68/2002, de 16 de gener, BOE núm. 17, de 19 del mateix mes, que disposa la publicació d’ACORDS sobre TARIFES i PREUS per SERVICIS PRESTATS per TELEFÓNICA d’ESPANYA, en el punt 3 del seu annex “PLANS DE PREUS PER A PERSONES DISCAPACITADES o AMB NECESSITATS SOCIALS ESPECIALS”, apartat 3.1 , diu: “ABONAMENT SOCIAL: reducció del 70% en la quota d’alta, del servici telefònic fix disponible al públic, i reducció del 95 % en la quota d’abonament mensual del mateix, per a jubilats i pensionistes la renda familiar de la qual no excedia del salari mínim interprofessional. L’operador designat, podrà requerir de manera fefaent als dits abonats, amb una periodicitat no inferior a l’anual, perquè acrediten les circumstàncies que donen dret a este tipus d’abonament, podent suprimir la reducció del 95% en la quota mensual d’abonament al servici si no s’haguera justificat la dita circumstància en el termini de dos mesos des del requeriment”.
No obstant això, en 2004, el Reial Decret Llei 3/2004, de 25 de juny, BOE núm. 154 de 26 del mateix mes, per a la racionalització de la regulació del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i per a l’increment de la seua quantia, en l’article 2 “ESTABLIMENT D’UN INDICADOR PUBLIQUE DE RENDA D’EFECTES MÚLTIPLES (IPREM)” disposa:
1. Perquè puga utilitzar-se com a indicador o referència del nivell de renda que servisca per a determinar la quantia de determinades prestacions, beneficis o servicis públics, i puga substituir en esta funció al salari mínim interprofessional, es crea l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM).
2. Anualment, en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, es determinarà la quantia del citat indicador tenint en compte, almenys, la previsió o objectiu d’inflació utilitzats en ella. Amb anterioritat a l’aprovació del projecte de Llei anual de Pressupostos Generals de l’Estat, El Govern consultarà a les organitzacions empresarials i sindicals més representatives sobre la quantia de l’IPREM.
No obstant això, entre l’1 de juliol i el 31 de desembre de 2004, l’IPREM tindrà les quanties següents:
a) L’IPREM diari, 15,35 euros.
b) L’IPREM mensual, 460,50 euros.
c) L’IPREM anual, 5.526 euros.
d) La quantia anual de l’IPREM serà de 6.447 euros quan les corresponents normes es referisquen al salari mínim interprofessional en còmput anual, llevat que expressament exclogueren les pagues extraordinàries; en este cas, la quantia serà de 5.526 euros.
Amb tot això, el que es vol dir és que el referent del SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL com a límit per a gaudir de l’Abonament Social de Telefónica, a partir d’esta ultima norma, havia sigut substituït per un altre indicador, el denominat IPREM, la quantia del qual anual, com ja s’ha dit, quedara determinada en els Pressupostos Generals de l’Estat.
Si observem els quadros que s’adjunten sobre l’evolució de les PENSIONS MÍNIMES, amb i sense cònjuge, Salari Mínim Interprofessional i l’IPREM que ho reemplaça, podem traure les conclusions següents:



AÑO PM sense cònjuge IPREM SMI PM amb cònjuge
€ % € % € % € %
2002 5.397,00 6.190,8 6.355,72
2003 5.504,94 2,0 6.316,8 2,04 6.482,84 2
2004 5.764,64 4,7 6.447,00 6.447,0 2,06 6.788,46 4,7
2005 6.141,94 6,5 6.577,20 2,00 7.182,0 11,4 7.336,14 8,06
2006 6.449,10 5,0 6.707,40 1,97 7.572,6 5,44 7.813,12 6,5
2007 6.864,62 6,4 6.988,80 4,19 7.988,4 5,49 8.435,28 7,9
2008 7.399,70 7,7 7.236,60 3,54 8.400,0 5,15 9.222,50 9,3
2009 7.861,70 6,2 7.381,36 2,00 8.736,0 2,04 9.709,28 5,27


a.- Des d’un principi, i així contínua, queden fora de l’abonament social de telefònica, tant si com indicador s’usa el SMI, com l’IPREM, totes les Pensions Mínimes amb cònjuge a càrrec seu.
b.- En conseqüència, els únics beneficiaris de tal Abonament Social, han sigut els perceptors de Pensions Mínimes sense cònjuge a càrrec seu i aquelles el nivell de percepció fora igual o menor de les quals, i durant els següents períodes i indicadors:
b.1.- Anys 2002 i 2003, pel SMI.
b.2.- Anys 2004 a 2007 per l’IPREM.
c.- En 2008, tals Pensions Mínimes sense cònjuge a càrrec seu més aquelles citades amb anterioritat, que superen a l’IPREM, i depenent de la data en què els corresponguera la revisió de les condicions per les quals gaudien l’abonament social, ja van començar a veure’s privades de tal benefici.
d.- En 2009 totes les Pensions Mínimes sense cònjuge a càrrec, al superar l’IPREM, deixaran de veure’s afavorides pel que disposa el Reial Decret Llei 3/2004 que, a canvi del SMI, establia l’IPREM com a indicador.
El SERVICI DE TELEASISTENCIA DOMICILIÀRIA és un PROGRAMA del Ministeri de Treball i Assumptes Socials que instrumentat a través d’un conveni marc d’àmbit estatal, va ser subscrit en 1993, entre l’IMSERSO i, en representació de les corporacions locals, la FEDERACIÓ ESPANYOLA DE MUNICIPIS I PROVÍNCIES.
El dit recurs, faculta les persones majors i/o discapacitades que viuen soles i en situació de risc, la permanència en el seu mig habitual de vida, permet tant el contacte amb el seu entorn sociofamiliar com la comunicació verbal des de qualsevol lloc del seu domicili amb un CENTRE D’ATENCIÓ ESPECIALITZADA, només polsant el BOTÓ d’una POLSERA o MEDALLÓ que constantment porten posat les 24 h. del dia.
Cas de necessitat, siga esta personal, social o mèdica, un altre dels avantatges d’aquest sistema és augmentar la qualitat de vida dels seus usuaris, perquè a més de poder disposar el ràpid trasllat al seu domicili dels oportuns recursos humans o materials que solucionen l’emergència sorgida, els proporciona, fins a l’arribada dels mitjans sol·licitats, la necessària tranquil·litat i seguretat, per el permanent seguiment i comunicació amb els mateixos.
Els principals requisits per a ser usuari del servici de teleasistencia són:
1.- Ser persona major de 65 anys i/o discapacitat, que es trobe en situació de risc psicosocial o físic.
2.- DISPOSAR EN EL SEU DOMILICO D’ESBOSSA TELEFÒNICA i subministrament elèctric.
En resum, el període de gaudiment del tan publicitat Abonament Social de Telefònica ha sigut de 6 anys per a les persones amb Pensions Mínimes sense cònjuge a càrrec, és a dir, que a dia de hui, de l’augment mensual de la seua pensió, més o menys el 50% ho serà per a l’empresa Telefònica.
Amb aquest panorama, a la majoria dels qui fins hui tenien l’Abonament Social, els resten dos solucions:
Una, continuar amb ell, sufragant de la seua butxaca el total de l’abonament mensual, amb la consegüent minva de les ja exigües pensions.
Dos, renunciar al seu telèfon fixe i al servici de teleasistencia, conservant l’import de la seua pensió, però a risc de patir qualsevol emergència i haver d’afrontar-la, si pot, per si mateix.

En ambdós casos, sens dubte, la que sí es veurà afectada és la qualitat de vida d’estos pensionistes.

Per tot allò que s’ha exposat, proposem es prenguen els acords següents:
1.- Sol·licitar al Govern de la Nació la derogació del Reial Decret Llei 3/2004, de 25 de juny, BOE núm. 154 de 26 del mateix mes, o en tot cas procedir a la modificació, prenent com a base per al gaudiment de l’Abonament Social el Salari Mínim Interprofessional.
2.- Assumir des de Servicis Socials d’aquest Ajuntament, i a càrrec dels pressupostos municipals, l’import de l’augment en les factures de Telefònica, almenys de les persones que precisen del servici de Tele assistència en la nostra població.
3.- Traslladar, cas d’aprovació de la present moció, als grups polítics presents en les Corts Valencianes i en les Corts espanyoles.

EUPV denúncia el "col·lapse" del servici d'urgències en l'Hospital de la Ribera

VALÈNCIA, 5 Feb. (EUROPA PRESS) -

La diputada autonòmica en les Corts Valencianes i membre d'EUPV, Marina Albiol, va criticar hui que mentres un dia tenia lloc la celebració de l'aniversari de l'Hospital de la Ribera, ubicat en la localitat valenciana d'Alzira, "l'endemà se col·lapsava l'àrea d'urgències del centre sanitari i els pacients van haver d'esperar més de sis hores per a ser atesos i obtindre un diagnòstic". "Esta és la gestió que el govern del PP pareix que celebra", va subratllar.

Albiol, que es va expressar en estos termes en un comunicat, va qualificar de "inadmissible" que el servici d'Urgències de l'Hospital de la Ribera "siga tan deficient i mentrestant se celebre un aniversari amb tota la maquinària de propaganda per a vendre la gestió privada que el PP està obstinat a instal·lar en tots els hospitals valencians".

El Consell Polític comarcal d'EUPV en la Ribera ha anunciat que demanarà a la direcció de Ribera Salut i a la Conselleria de Sanitat que dot de més personal tots els servicis mèdics i d'infermeria, tant en l'hospital com les zones bàsiques de salut, "atenent que hi ha una clara massificació de pacients". "El cas de divendres passat en compte de ser un fet causal ha succeït un cas freqüent", va destacar Albiol.

La diputada autonòmica va qualificar de "insostenible" que el hospital "patisca esta falta de personal, tal com han denunciat els sindicats". No obstant, va afegir que, a més, "les sales d'espera per als acompanyants dels malalts estan en estat lamentable, amb cadires trencades i completament abarrotades". Respecte d'això, va assegurar no entendre "que este panorama siga el que el PP celebra".Els grups polítics municipals d'EUPV presentaran una sèrie de mocions reclamant a la direcció de l'hospital i a la Conselleria de Sanitat millors dotacions i personal suficient per una atenció sanitària "adequada i eficient".