MOCIÓ
En un any com el 2009, en plena crisi les principals empreses de l’IBEX 35 declaren uns beneficis superiors als 28.000 milions d’euros. El Banc de Santader supera els 9.000 milions d’euros de beneficis, el segon millor resultat de la seva història.
Per altra part, països amb major productivitat i on les persones i les famílies, la societat en general, esta superant la crisi en millors condicions, son els que tenen establida una jornada laboral de 35 hores, com França i Alemanya. El president francès i la primera ministra alemanya que tenien previst augmentar la jornada laboral han abandonat les seves pretensions en comprovar la bondat de ‘treballar menys per treballar tots/es’.
Al nostre estat, el PP es un defensor aferrissat de facilitar i abaratir l’acomiadament, d’augmentar la jornada laboral per als treballadors/es, de rebaixar els impostos als que més guanyen aportant menys a les arques de la Seguretat Socials i als tributs. Ara, sembla que el govern del Sr Zapatero pressionat per empreses i economistes neoliberals pareix claudicar, i en contra d’apostar per la qualitat en el treball, per la innovació i la millor qualificació de la classe obrera opta per aquestes receptes caduques, i així ell passat 29 de gener el Govern de Zapatero va aprovar un pla de reforma de les pensions que perseguix retallar la despesa en pensions fins a un 4% del PIB, retardar de manera gradual l’edat de jubilació fins als 67 anys, augmentar el període de còmput de 15 a 25 anys per a calcular les quanties, i pujar de 15 a 17 anys de cotització el mínim per a generar dret a pensió.
Estes mesures, que ja han sigut qualificades com “pensionazo”, han despertat un ampli rebuig de les organitzacions polítiques i socials així com de la gran majoria de treballadors i ciutadans, que veuen perillar el seu futur i el dels seus fills. Perquè davall l’actual sistema econòmic els que venen la seua força de treball a canvi d’un salari, rarament disposen de rendes per a viure quan deixen de treballar, ja siga per vellesa o malaltia. La seua única garantia és el sistema públic de pensions, basat en el que anomenem un “salari diferit”. És a dir, en aportacions no cobrades en el moment de treballar sinó més tard, en la jubilació, i que per tant els pertanyen i no poden considerar-se graciables o propietat dels governs i especuladors de torn.
El dret a una pensió digna constitueix una conquista històrica del moviment obrer encara no consolidada al nostre país (generalment els pensionistes cobren poc més de 500 euros al mes). I esta volta de femella que es vol donar al sistema de pensions implicarà no sols un futur empitjorament de les condicions de vida dels pensionistes, sinó també de molts sectors socials en el present, ja que hui, hi ha una bossa de més d’un milió de famílies espanyoles sense altra font d’ingressos que les exigües pensions cobrades pels seus majors.
Som molts i moltes els qui ens preguntem: com pot un govern que es diu socialista proposar retalls en les pensions i retard de l’edat de jubilació quan, a més, fa uns mesos deia estar disposat a acceptar un retall de les cotitzacions a la Seguretat Social? Com pot demanar-se als treballadors i als pensionistes que paguen la crisi quan s’ha entregat centenars de milers de milions d’euros als banquers?
Per a un futur millor, fan falta altres polítiques, socials i econòmiques. i no mesures de retall del dret a la jubilació, mesures per a incentivar l’ocupació, començant per les dirigides a acabar amb l’onada d’EREs i acomiadaments que han conduït als més de 4 milions de parats que tenim hui.
En cap cas es pot acceptar un retall del dret a pensions dignes perquè això suposa fam per a hui i per a demà, per molt que eventualment arribe a autoritzar-ho el Pacte de Toledo.
Però per a aconseguir la retirada d’estos retalls del sistema de pensions, resulta imprescindible la més àmplia mobilització social., i es per aixó que es proposen els següents
ACORDS
PRIMER: Demanar al Govern de la nació i en concret al seu president Sr Rodriguez Zapatero la retirada d’aquest pla per allargar la jubilació als 67 anys.
SEGON: Demanar a Les Corts Valencianes el seu pronunciament en contra d’aquest pla per allargar la jubilació als 67 anys.
TERCER: Estudiar la possibilitat d’establir la jornada de 35 hores, com a França i Alemanya, amb la intenció de treballar menys per treballar tots.
QUART: Eliminar la pràctica generalitzada de hores extres en les empreses, al menys en aquests anys de crisi, que ja superem el 4 milions de parats, per possibilitar més ocupació.
QUINT: Reduir els EREs (Expedients de Regulació de Treball) sols a les empreses amb clars i demostrats problemes financers.
SISÈ: Demanar la Consell Valencia i al Govern de la nació més esforços i lleis encaminades a disminuir la temporalitat en treball, així com a una major inversió en qualitat i sostenibilitat de la producció.
Algemesí a 15 de febrer de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada